Últims articles Cesc Batlle
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 16:06 h
(Publicat a "El Punt" el 15/12/08) Quant creïbles són les prediccions dels climes del futur que ens fan els científics? Aquesta pregunta és capital perquè si poguéssim estar segurs de que les prediccions de temperatures futures fossin molt correctes i precises, ara ja hi ha molt més acord sobre quines serien les conseqüències d’unes tals temperatures sobre el nostre entorn físic. Per contra, la incertesa existent en aquestes prediccions, inherent simplement a la complexitat del problema tractat, és explotada al màxim per aquells que volen crear confusió i retardar qualsevol canvi dels que ja fa temps que hauríem d`haver abordat..
Ampliar
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 16:04 h
(Publicat a "El Punt" el 14/01/08) A aquestes alçades del segle XXI la discussió no és ja si l’esser humà és el causant del canvi climàtic o no, sinó quina és la velocitat d’aquest canvi ara i quina serà en el futur, i quin serà el seu impacte final en el nostre planeta. Tampoc es discuteix que, fins i tot en el cas de prendre mesures molt més dràstiques que les que s’estan prenent avui (vegeu l’informe Stern), l’impacte serà molt notable. En aquest context, un dels principals problemes amb què s’enfronta la nostra societat és la inexistència d’un model integral i precís del funcionament de la Terra, que ens permetés predir amb la màxima certesa possible què canviarà, quan, com i en funció de què..
Ampliar
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 15:59 h
(Publicat a "El Punt" el 07/01/08) Estem tant acostumats a pagar impostos que, en gran part, hem perdut de vista per a que els paguem. En pensar-hi, a banda dels debats sobre l’eficiència amb que s’utilitzen, el motiu que ens vindrà al cap serà el finançament de la cosa pública. Però els impostos també poden complir una segona funció molt important: la d’alterar el preu dels bens i els serveis, de forma que se n’incentivi o desincentivi el seu consum. Així, a on alguns hi veuen rapacitat recaptatòria, els governs poden argumentar que, en apujar els impostos sobre el tabac i l’alcohol, estan intentant afavorir unes vides més sanitoses dels administrats..
Ampliar
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 15:57 h
(Publicat a "El Punt" el 28/11/07) Avui sembla haver-hi unanimitat entre polítics i científics en que el mon s’està escalfant per culpa de l’home i de que cal reduir les emissions de CO2. La pregunta és: funcionaran tots els esforços empresos fins ara o, per contra, necessitarem quelcom diferent, per tal de ser efectius? En realitat, tret d’alguns esforços pioners de la Unió Europea consistents en crear un sistema de quotes d’emissió per a les empreses que més emeten, i un mercat d’intercanvi de tals quotes, la majoria dels esforços a nivell mundial fins a dia d’avui, han consistit, fonamentalment, en la reducció d’emissions de productes amb una gran capacitat de generar efecte hivernacle (és a dir, s’ha reduït l’ús de les autèntiques porqueries), en la substitució de formes d’energia amb altes emissions de CO2 (carbó), per altres formes amb emissions menors (gas natural) i en grans esforços d’educació, sensibilització i conscienciació de tota la societat, sobre la magnitud i importància del problema..
Ampliar
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 15:53 h
(Publicat a "El Punt" el 08/05/07) És una llàstima que l’informe Stern ara ja resti plàcidament oblidat, perquè hi ha tres raons que, combinades, el fan molt especial. La primera és que l’informe va ser encarregat i presentat com a propi pel govern britànic (el primer cop que una de les potències mundials presenta un tal informe) i que el coordinador de l’estudi, el senyor Nicholas Stern, va ser cap d’economistes del Banc Mundial. Algú, doncs, que no pot ser titllat de cap calent ni de radical ecologista, i al qual no se li pot negar l’autoritat per parlar de càlculs i conseqüències econòmiques amb la màxima solvència..
Ampliar
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 15:50 h
(Publicat a "El Punt" el 09/02/07) Al darrer article varem presentar la teoria de Gaia i ara veurem quin pronòstic actualitzat fa sobre el futur de la raça humana el pare de la teoria, James Lovelock, al seu darrer llibre (“The revenge of Gaia”), a publicar per Columna en català cap al febrer. Ras i curt, ens diu que no hi ha temps per a un desenvolupament sostenible, sinó només per a una retirada sostenible. Altrament, abans de que s’acabi aquest segle, el mon serà 5 graus més calent en promig que ara, el mar pot pujar fins a 80 metres i, entre Noruega i la Patagònia, tot serà un immens desert com ho és avui el Sàhara..
Ampliar
Cesc Batlle
Divendres, 7.1.2011 15:46 h
(Publicat a "El Punt" el 08/02/07) Qui manté la temperatura de la Terra entre 10º i 20º C des de fa centenars de milions d’anys, mentre, el calor produït pel Sol s’ha incrementat un 25%? Qui manté la salinitat del mar en uns límits aptes per la vida? Qui manté l’oxigen al 21% a l’atmosfera? La resposta tradicional és que la Terra es troba en una determinada situació a l’espai i que les lleis de la física i la química per elles soles ho expliquen. La correcta, és Gaia. Tot seguit revisarem la teoria de Gaia (anglificació de Gea, deessa grega de la Terra), que explica científicament perquè la Terra és com és, i en el proper article veurem quin és el pronòstic del pare de la teoria, James Lovelock, sobre el futur de la biosfera i de la nostra espècie..
Ampliar
276 lectures
Cap comentari
Enviar
