Fa 65 milions d’anys, un asteroide d’uns 10 km de diàmetre va impactar contra la Terra i va extingir els dinosaures. Més modestament, el 1908, un de 50 metres va impactar a Siberia i va arranar 2,000 km quadrats de bosc. Els experts consideren que la probabilitat de que un impacte com el de Siberia es torni a produir aquest segle és de u sobre deu. No cal dir quines serien les conseqüències si això ocorregués sobre una zona densament poblada. Amb els sistemes existents, els científics creuen que han catalogat un 75% dels prop de 1000 asteroides que poden desmuntar una civilització (diàmetre d’un km o més). Per a controlar tota la resta, inclosos aquells que poden causar una devastació local, calia quelcom nou.
Així, el 6 de Desembre del 2009 es va inaugurar a la Universitat de Hawai el primer telescopi PS1 d’un conjunt total de quatre. Aquests PS1 han sigut dissenyats precisament per aquesta tasca de detecció d’asteroides potencialment perillosos, i s’espera que cataloguin la majoria dels prop de cent mil asteroides propers a la Terra que tenen de 140 a 1000 metres de diàmetre. Els PS1, en comptes de mirar a una petita porció de l’espai com la majoria de telescopis, cosa idònia per a un anàlisi detallat, analitzen grans porcions de l’espai de cop, que és el que cal per a una cerca general d’aquesta mena. La diferència la fan les càmeres digitals 1400 megapixels que els hi han fet a mida. Un cop els quatre PS1 estiguin en servei, podran inspeccionar tot el cel visible un cop per setmana. Seran les comparacions entre inspeccions successives que permetran detectar les orbites i trajectòries dels asteroides. Un cop identificat un asteroide com a perillós, es podran prendre accions correctores com mirar d’alterar la seva trajectòria amb míssils.
Aquest sistema no és de ciència ficció, sinó que ja es troba en marxa i operatiu. Entre altres conseqüències, això vol dir que una tragèdia planetària com la que va representar la desaparició dels dinosaures es podria prevenir. És de suposar que els dinosaures, si encara existissin, ens estarien molt agraïts per una tal contribució, si no fos per la paradoxa de que, en aquest cas, els mamífers (nosaltres) mai haurien pogut pujar al graó més alt de la dominància planetària (va ser la desaparició dels dinosaures que va deixar espai pels mamífers).
Bromes a banda, la raça humana té, poc subjacent i poc dissimulada, l’aspiració de ser superior a totes les altres especies del planeta. Si ignorem les explicacions religioses, el que ens diu la ciència i, més concretament, la Teoria de Gaia, és que l’espècie humana no és millor ni més important que cap altra de les especies de plantes, fongs, bacteris i invertebrats que poblen la Terra: totes elles fan les seves contribucions al manteniment de les constants vitals del planeta de temperatura, composició atmosfèrica, salinitat dels mars, etc... sense l’estabilitat de les quals, amb arrogància o sense, no podríem existir.
O més ben dit, si que ens reconeix una, i només una, cosa que ens fa especials: som, o podem ser, el sistema nerviós de Gaia. La nostra capacitat de comprensió del mon que ens envolta ens ha portat a entendre com funciona el nostre planeta i les lleis que el governen. També, en nosaltres, Gaia, com un infant despertant a la consciència, com ens explica James Lovelock, pare de la Teoria de Gaia, es reconeix a ella mateixa i la seva magnificència per primer cop en tots els eons transcorreguts des de la seva aparició.
Aplicacions i sistemes com aquest de prevenció contra l’impacte d’asteroides, a on apliquem creativament els nostres coneixements, ens permeten fer contribucions a l’habitabilitat i la salut del planeta completament fora de l’abast de cap de les altres especies: o nosaltres, o ningú. Aquest és el rol que si ens fa ser especials, és al nostre abast si el volem, i és l’únic, però és gloriós. Nosaltres decidirem, per activa o per passiva, si volem ser els herois del planeta o els seus genocides climàtics.
La direcció de Jornalet es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Carregant
419 lectures
Cap comentari
Enviar
