Criminals climàtics

(Versió extesa a 3500 caràcters de l'article publicat a "El Punt Avui" el 28-Jun-16)
El passat 29 de Març, 17 fiscals generals de 17 estats dels EUA, incloent estats tant importants com Nova York o Califòrnia, varen anunciar una iniciativa conjunta per a investigar i portar a judici el possible frau comès per Exxon Mobil i altres empreses del lobby dels combustibles fòssils, al voltant de l’escalfament global.
 
Aquesta iniciativa arrenca en gran part de les revelacions efectuades durant el 2015 per diversos mitjans, entre ells el Los Angeles Times, els quals, a traves de les seves investigacions periodístiques, varen aportar múltiples documents interns d’Exxon que demostraven que estava perfectament assabentada de l’existència de l’escalfament global i de les seves conseqüències des de mitjans dels 80, a partir de les recerques efectuades pels seus propis científics des d’una dècada abans.
 
Exxon va arribar aviat a l’òbvia conclusió que un tal estat de coses només podia portar a lleis creades per tal de limitar o eliminar l’emissió de CO2, i que, en conseqüència, aquestes lleis tenien el potencial de ser dràsticament perjudicials per als interessos del seu negoci, basat en l’extracció i venda d’hidrocarburs. Així, ja al 1989, el director de ciència i desenvolupament estratègic d’Exxon, advertia en un informe intern que “les conseqüències generalment negatives” de l’escalfament global, portarien als legisladors a impulsar lleis que representarien “mesures draconianes costoses i irreversibles” per a la indústria energètica.
 
Com a mesura preventiva, Exxon va formalitzar la seva posició pública respecte a l’escalfament global, emfatitzant la suposada incertesa tant sobre la realitat de l’escalfament global com a les prediccions sobre les seves conseqüències futures, per tal de paralitzar l’opinió pública i, com a conseqüència, l’acció legislativa. També va començar a finançar multitud d’organitzacions que feien d’amplificador de totes aquestes teories i posicionaments i que, com a part de les seves activitats, han hostilitzat els principals investigadors climatòlegs i han contribuït a sembrar la confusió.
 
L’eix principal de l’acusació dels fiscals, per ara, rau sobre el fet que Exxon coneixia des de feia dècades l’existència de l’escalfament global, les seves conseqüències i el probable impacte que això podia tenir sobre la indústria del petroli, i que, en comptes d’informar d’aquest risc als seus inversors, va mantenir una posició oficial que emfatitzava una suposada incertesa. En actuar així, Exxon hauria comés frau contra els seus inversors que, en cas d’haver conegut tota la informació fidedigna de què disposava Exxon, potser l’haurien percebut com una inversió arriscada i haurien decidit desinvertir-hi
 
Que l’acusació pivoti sobre aquest fet, i no sobre la manipulació deliberada de l’opinió pública per tal de generar confusió sobre l’escalfament global, i així evitar la legislació que ens hagués calgut per a evitar les conseqüències de l’escalfament global, és una mica com quan a Al Capone el varen poder condemnar per un delicte comptable, i no per les innumerables malvestats que havia comés. Però, com en el cas de Capone, benvingut sigui aquest mecanisme si serveix per a posar en blanc sobre negre la manipulació deliberada de la realitat per part d’Exxon en aquest, el més crucial dels assumptes, i per a què comencin a pagar el preu, malauradament ínfim, del que les seves campanyes de desinformació ens comportaran a tots plegats.