Manifestament Insuficient

(Versió extesa de 3500 caràcters de l'article publicat a El Punt Avui el 05/01/16)
La cimera climàtica de la ONU a París va concloure amb un acord que és tan manifestament insuficient, que alguns experts en climatologia l’han qualificat de “frau”. De fet, l’acord és només una declaració d’intencions, sense límits globals d’emissions a compartir, ni cap previsió de sancions per als incomplidors. Això és deliberat per tal de què l’acord pugui ser signat directament pel president Obama, i no hagi de passar pel Congrés dels EUA, a on seria trinxat.
 
No obstant, l’acord aporta algunes novetats positives, indicades tot seguit. En primer lloc, és un acord signat per uns gairebé dos-cents països, i això vol dir que hi un consens universal sobre els punts clau (fins i tot dels països petroliers). En segon lloc, estableix com a llindar a no ultrapassar, un augment de temperatures màxim d’1.5 C sobre les temperatures preindustrials. Fins ara el valor de consens polític era 2 C, però ja fa temps que el consens científic va establir que 2 C era massa perillós i que calia rebaixar aquest llindar a 1.5 C (dels quals, malauradament, ja n’hem utilitzat 1 C). En tercer lloc, l’acord vol aconseguir “a la segona meitat del segle” una reducció tal de les emissions que faci que deixi d’acumular-se més CO2 a l’atmosfera. I en darrer lloc, estableix un mecanisme de revisió quinquennal de l’estat de la ciència, dels compromisos dels països i del seu compliment.
 
Molts observadors creuen que la conseqüència més positiva, és la senyal inequívoca que envia als mercats, que aquests ja han escoltat, de cap a quina direcció vol caminar el món. Efectivament, a partir d’ara, per a qualsevol gestor de fons, serà negligent i irresponsable no tenir en compte les intencions d’aquest acord a l’hora de decidir a on invertir i què finançar. Per exemple, la International Investors Group on Climate Change, que gestiona uns fons combinats de 13 bilions (amb b) d’euros, ha declarat que l’acord ajudarà a activar una transició dels combustibles fòssils a les energies renovables.
 
En qualsevol cas, vist el que ens calia per a tenir perspectives plausibles d’evitar un escalfament desastrós, l’acord és terriblement insuficient. I és un veredicte devastador de la nostra situació actual, que un acord tant minso hagi sigut tant celebrat pels seus signants. Per exemple, les accions per a reduir les emissions es limiten a la suma dels compromisos voluntaris que cada país ha expressat que volia dur a terme. El problema és que els propis experts de l’ONU han conclòs que les emissions resultants d’aquests compromisos ens portaran a un augment de temperatures de 2.7-3 C. I amb això ja es desencadenen automàticament un seguit de mecanismes naturals d’augment de l’escalfament (fosa del gel de l’àrtic; desgel del permafrost siberià, etc...), que ja no podrem deturar de cap manera. I això, és clar, és en el cas de què els països compleixin amb els seus compromisos.
 
L’analista Gwynne Dyer valora molt positivament les revisions quinquennals, perquè creu que la por és un motivador capital, i entén que el que serà políticament possible d’aquí a cinc anys, pot ser molt diferent si entremig hem sigut col·lectivament colpejats per uns quants huracans, o onades de calor extraordinàries, més.
 
Per a tots plegats el missatge és que, molt massa lentament, les conclusions unànimes dels científics especialitzats van percolant a la societat i als polítics, i això es va traduint en progrés (glacial) en la direcció correcta. Atesa la magnitud del què està en joc, això vol dir que hem de seguir tots empenyent sense defallir, cadascú des de les seves possibilitats, per tal de que aquest moviment continuï i s’acceleri.