Aquesta setmana passada vam rebre entre altres notícies la mort d'una persona a Ciutat Vella. A primera vista semblava una més d'entre tantes baralles que passen de matinada i acaben malament. Però al cap de poques hores anem veient que les circumstàncies d'aquesta baralla no són accidentals. En Salvador Iborra era una persona coneguda, que va morir durant un robatori, i per defensar lo seu, el van matar dues persones de dues ganivetades, a mort de nit. Potser no valia la pena lluitar per un objecte, una bicicleta, no gaire ben vista de vegades. Però era la bicicleta d'un amic, a qui havia convidat, i per hospitalitat, era més que el seu deure. Maleïts aquells que trenquen aquesta regla, diuen al desert!
A quants de nosaltres ens han robat la bicicleta, i quan vas a la policia et trobes que et descoratgen a denunciar el furt. I quan has d'insistir perquè no et deixin desemparat, oh, Mare de Déu dels Desemparats!, i has de tornar a insistir perquè si per un miracle arribes a localitzar la teva bicicleta robada, encara et diuen que tu mateix tallis la tanca del lladre, i has de tornar a insistir, esperar hores a que vinguin a obrir-te el cadenat del lladre, i ja no saps si deixar-ho còrrer, ni saps si estàs perdent el temps...
Aquesta setmana passada a Ciutat Vella una persona va morir per deixar la seva bicicleta aparcada. Quants veïns miraran cap a una altra banda perquè no volen problemes, quants responsables polítics diran que no valia la pena per una bicicleta, que ja poden robar-te tot lo que trobin al país?
La direcció de Jornalet es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Carregant
525 lectures
Cap comentari
Enviar
