Alerta amb el debat de les infraestructures

març del 2017
Més enllà del caràcter propagandístic del acte del president de l'Estat Espanyol davant algunes elits econòmiques relacionades amb les infraestructures, la conferència de Mariano Rajoy demostra quelcom malauradament desastrós: la visió hegemònica de desenvolupament i progrés d'un territori continua sent la mateixa. El "benestar" s'associa a una suposada necessitat de continuar desenvolupant "infraestructures lineals" entenent-se aquestes com a carreteres i ferrocarrils.

El públic present a la trobada ens mostra la realitat descarnada dels interessos que malden darrera d'uns anuncis que amenacen amb abocar més ciment a favor d'un model obsolet i destructiu.  Els lobbys de la construcció fa temps que esperen notícies com aquesta per tal de prorrogar el seu model de negoci sempre lluny dels interessos del bé comú. La millora de la xarxa de rodalies és una realitat inexcusable, el corredor del mediterrani és una necessitat que cal modular i analitzar per tal de no hipotecar més territori i fragmentar més la ja malmesa biodiversitat del nostre país. Però ens preocupa seriosament des del CST el model de negoci públic-privat que impera rere aquestes infraestructures molts cops sobredimensionades i, alhora, mirem amb preocupació les infraestructures que ahir no van tenir ressò però que van en el mateix paquet i que molts col·lectius fa anys que lluiten al considerar-les que formen part d'un planejament insostenible com per exemple el Quart Cinturó. 

En el temps actuals de crisis ecològica i ambiental caldria que la inversió a debatre fos la de reequilibri territorial a Catalunya, de nova fiscalitat pels serveis ambientals que tenen els territoris, la de foment d'una protecció del medi natural i agrícola on les infraestructures si adaptessin (les existents i les previstes) i no agitar la bandera de més inversions en infraestructures lineals. Inversions que exciten el voraç afany de lucre de les mateixes empreses que han dut el país al doble desastre: l'econòmic, com a motors d'un model de desenvolupament basat gairebé en exclusiva  en el totxo i la infraestructura viaria, i l'ecològic, amb uns impactes esfereïdors en forma d'artificialització del territori, canvi d'usos del sòl, mal equilibri territorial representat per zones despoblades i altres excessivament poblades. És el mateix model que el franquisme i el Banc Mundial van encetar l'any 1959 amb "los Planes de Desarrollo" i que a Catalunya durant els darrers 40 anys de democràcia i autonomia s'ha continuat fil per randa.

Calen inversions? I tant. Però no en el marc d'una cultura que obeeix a una visió de progrés destructiva i als interessos d'uns sectors econòmics basats en una acumulació indecent de capital. Calen en Rodalies però analitzades amb calma i imaginació i en clau que la mobilitat sigui una elecció i no una obligació. Per aquest motiu cal generar llocs de treball en el territori com per exemple en el sector de l'agroecologia, protegint i recuperant terres de conreu, en el desenvolupament d'una transició energètica a les renovables, en una gestió sostenible de les masses forestals, en pacificar el trànsit, en un nou urbanisme que generi proximitats i on la prioritat sigui caminar, anar en bicicleta i en darrer terme amb transport públic, en cultura, calen inversions serioses per protegir el patrimoni natural i fer polítiques efectives de conservació de la biodiversitat....

Sense inversió en aquestes altres polítiques no podem capgirar un model que ens ha portat a hipotecar la terra on viuran les generacions futures (som ocupes del futur) i per tant des del CST veiem amb preocupació que aquest model de progrés torni a ser el centre del taulell com a debat.

Atentament

Junta del Centre de Sostenibilitat Territorial
Sant Privat d'en Bas