Els contractes amb el sector públic

La contractació amb el sector públic no es pot sostreure avui ja de l’aplicació de la legislació vigent, encara que en alguns articles parcial, des del maig d’aquest any. Fins ara s’ha explicat abastament aquesta llei però penso que en totes les ocasions aquestes explicacions s’ha fet només i estrictament des de la perspectiva legal. Un punt de vista des dels sectors afectats que en gaudeixen o en “pateixen” semblaria també necessari.
Valgui primer dir que intentar apartar-se, encara que només sigui una mica, de la visió estrictament jurídica no sembla fàcil, puix es una llei i per tant semblaria que l’única visió pot ser només la jurídica. Per altra banda, aquest es un article d’opinió genèric i no cerca ser res més que això. L’aprofundiment només ens el pot donar la problemàtica concreta que és plantegi en cada cas i les solucions que l’estudi, la pràctica i la realització del dia a dia ens donin. Alguna experiència en tenim ja avui.
Per altra banda crec que avui ja no s’ha de pensar en l’anterior llei LCAP puix , llevat de la part vigent determinada pels dictàmens que estan en vigència degut a la manca del corresponent reglament que desenvolupi l’actual vigent LCSP, aquesta darrera es la que ens pertoca considerar.
De cara al contractista la primera consideració que cal fer es que aquesta vigent LCSP persegueix el principal objectiu d’adaptar la legislació a les corresponent directives europees i aquest objectiu sembla que ho aconsegueix. Hem d’esperar el corresponent reglament per veure com acaba el tema, mentrestant queden alguns “coms”. La interpretació de cadascun d’aquests “coms” queda a empresa i evidentment al corresponent tècnic de cada ens en concret. El punt de vista del contractista, la funció d’aquest, ha de ser la prudència i la consulta.
El altres objectius com el de facilitar i simplificar la tasca del contractant, del poder adjudicador, també sembla que s’aconseguirà, sense que aquest fet vulgui dir que simplifiqui la feina de contractista, o al menys que la simplifiqui tant com faria falta, puix encara que no més fos per la seva novetat aquesta feina esmentada augmenta i es fa més feixuga. Un apunt, la informació de les licitacions s’ha dispersat, al menys de moment, i suposarà molta més dedicació a l’hora de disposar d’informació concreta que pot interessar a cada contractista. El punt de vista d’aquest, la seva funció es estar molt més amatent a les publicacions previstes i per tant als anomenats “perfils dels contractants”.
Una bona notícia es que el sector on es pot optar a treballar s’amplia d’una manera important, una notícia no tant bona es que al mateix temps es restringeix després en les consideracions posteriors en les que es determina qui és el poder adjudicador i qui no, quin es el nivell d’informació i per tant de transparència i a quins contractes pot accedir la petita i mitjana empresa i a quins no. Només la interpretació de qui ha d’estar subjecte a la llei ja és complicat.
De tota manera queda clar que el subjecte ara es el “contracte” i és defineixen molt abastament els tipus de contractes que hi ha, s’amplia de veritat el sector, no solament pel conceptes contractuals que introdueix si no per l’aclariment de cada tipus de contracte i els seus condicionants o característiques. Al contractista, una vegada el contractant es defineix a si mateix, poc li ha de preocupar aquesta definició, el que si li ha de preocupar es com accedir al contracte en qüestió i els requisits que haurà de tenir per poder accedir-hi. Malgrat això sembla que caldria saber si la definició del propi contractant es encertada o no tant, puix segons el tipus de cada contracte els requisits son diferents i més o menys assumibles. El punt de vista del contractista, la seva tasca es que cal conèixer i tenir-ho en consideració.
Una de les parts més interessants de la llei, pot ser la més interessant en els temps que corren ( cal esperar el reglament malgrat tot) es el capítol dedicat a “la solvència” a demostrar pel contractista. Aquesta llei regula quins requisits de solvència han de demostrar els contractistes, obrint la porta a una reguitzell de requisits que poden augmentar molt la feina del contractista que vulgui presentar-se a una licitació determinada, en la meva opinió complicant la demostració d’aquesta solvència en la aplicació de la llei en cada cas si l’empesa no està classificada. El que queda clar es que una empresa classificada te molt i molt simplificada i rendible la feina, àdhuc en aquells casos en que aquest requisit de la classificació no sigui exigible. Avui, com abans, estar classificat vol dir simplificació en la justificació de la solvència i estar en disposició més avantatjosa a l’hora d’aconseguir ser adjudicatari d’una determinada obra o d’un determinat servei. Classificar-se ha demostrat al llarg del temps que vol dir caminar també en el trajecte cap a la excel•lència. Un empresa classificada per a contractar amb l’administració pública, amb el sector públic, suposa avui, ha suposat fins ara i es del tot previsible suposarà en el futur un nivell de solvència tant econòmica i financera com tècnica (en realitat suposa una auditoria contrastable de l’empresa) que situa les empreses en immillorables condicions no solament pel fet de obrir portes a la possibilitat de poder contractar directament amb el sector públic si no que també i molt principalment un augment considerable del valor (un actiu important) de la pròpia empresa contractista i del seu prestigi en general inclús davant del sector privat i del sector financer.
Quins motius es poden considerar per respondre a la pregunta.... per què Classificar-se?, doncs en direm alguns:
 Per disposar d’una acreditació, certificat de garantia davant tercers de disposar de d’experiència contrastada, mitjans humans, tècnics, materials i financers adients per a la realització amb garantia de les obres i instal•lacions o per a la prestació de serveis. Avui una empresa classificada per poder contractar amb l’administració pública te un valor afegit molt important.
 Per a poder presentar-se a contractes de concursos d’obres i serveis amb l’administració pública, directament i/o per poder treballar per altres contractistes amb les garanties reglamentaries adients.
 Per a poder deixar de ser simplement només i solament subcontractista d’altres empreses:
- Presentar-se directament a les obres i instal•lacions i/o a la prestació de serveis.
- Fer Unions temporals d’empreses amb altres contractistes i millorar d’aquesta manera el rendiment econòmic de les operacions.
 Per situar-se en el segment de l’excel•lència en el mercat
 Disposar d’un sistema de detecció important del Grau de Satisfacció dels Clients necessari per si mateix i per a alguns dels sistemes de gestió de la qualitat.
 Per a millorar i augmentar el propi “currículum”.

Per què obtenir diverses classificacions i/o acreditacions?:
A més de disposar de les classificacions, acreditacions i sistemes de gestió acreditats de cada ens del sector públic, si és possible cal disposar-ne de duplicats, si s’escau per tal de:
- Cal diversificar les classificacions, tant les generals com les concretes de cada ens del sector públic puix encara que es regeixen d’acord amb la mateixa Llei cada tècnic, sigui d’un o altre ens, poden interpretar la mateixa normativa a base de diferents (ara més que mai) criteris, podent variar d’aquesta manera substancialment les classificacions obtingudes. Cal disposar de totes les acreditacions (classificacions) necessàries.
- El períodes de renovació de dades de les distintes classificacions no necessariament han de coincidir, oferint la possibilitat de tenir més espai de temps a l’hora de procedir a aquestes actualitzacions
- Totes les persones actuem a base de les nostres experiències i vivències, els responsables dels distints ens també. Disposant de les distintes classificacions es demostra que l’empresa està actuant de manera intel•ligent, aprofitant totes les eines per a assolir més mercat, comunicant, de pas, que no "guarda tots els ous en la mateixa cistella";
- Des del punt de vista estrictament econòmic, els costos de confecció i tramitació de
les distintes acreditacions son diferents de fer-ho globalment que per separat
Cal conèixer i cal estar ben assessorat en aquest molt principal apartat de la solvència, expressat en la vigent llei i cal dir-ho, també en la anterior. Una imprescindible consideració qualitativa d’aquest requisit es fa del tot necessari per part del contractista. Aquests documents, que no “papers”, cal tenir-los molt presents i actualitzats. Donar a aquet tema una importància principal, a nivell de direcció i/o gerència, es fa totalment ineludible, es uns responsabilitat principal.
El subjecte com hem dit, resulta ser “el contracte”, sembla com si aquest vocable sigui per si sol una “persona”, això si, jurídica.
Altra qüestió és el concepte d’adjudicació on s’engloben diversos conceptes importants i concrets. Informació, sistemes de licitació, resolucions d’adjudicació etc. Des del punt de vista del contractista cal conèixer aquests apartats, o estar ben assessorats en ells, puix tenir plena consciència dels condicionants o característiques de tots ells ens ajudarà a complir aquests esmentats requisits i ens facilitarà no solament l’accés a la informació per tal de poder accedir a la contractació en aquest sector públic si no també i el que es més important en quines condicions hi podem accedir i en quines condicions ens trobarem duran el procés de transmissió de la nostra pròpia informació per tal de situar-nos en les millors d’aquestes esmentades condicions i fins hi tot quin serà el grau de condicionants posteriors una vegada siguem contractistes d’una determinada obra i/o d’un determinat servei.
En els corresponents apartats de regulació dels contractes en tant que document contractual que han de regir la relació jurídica i legal d’aquest esmentat contracte, cal fer especial esment en els apartats de regulació econòmica i financera del contracte, de la seva duració i prorrogues i dels condicionants concrets de la seva resolució. Cal conèixer d’antuvi quines conseqüències ens poder afectar a l’hora de “cobrar”, cal conèixer-ho a fons. El rendiment econòmic en la realització d’una obra i/o d’un servei suposa la pervivència o no de la empresa. No es pot anar, com moltes vegades s’ha fet, amb la idea que ja ho anirem veient. Cal saber, llegir i conèixer a fons, molt a fons, tot el contingut, àdhuc “la lletra petita” dels contractes (el document contractual que signarem) abans de signar-lo. Cal saber en general, àdhuc també abans de presentar-se a una licitació amb quin model de contracte ens trobarem en cas de ser adjudicataris. Es molt i molt important que els nostres departaments tècnics propis o aliens ens informin d’aquests extrems. Un punt, l’acta de replanteig s’ha de fer amb criteris de gestió àdhuc de gestió de la qualitat, segons veurem mes endavant.

Altra cosa és quines classificacions, (acreditacions) quins ens del sector públic tenen el seu propi sistema de classificació. Cal disposar d’aquelles acreditacions que ens facin mes ample el nostre mercat. La LCSP dona atribucions a segons quins tipus de entitats del sector públic a fer-se el seu propi sistema de classificació. Aquest sector públic no solament està condicionat per aquesta llei LCSP si no que cal tenir en compte que altres lleis i reglamentacions com: El pla de contractació pública Verd; La llei de procediments de contractació en els sectors de l’aigua, la energia, els transports i els serveis postals (antigament anomenat “sector estratègic”); La reglamentació mediambiental aplicable en cada cas i les lleis i reglaments sobre la subcontractació. Totes formen un conjunt de condicionants a tenir en consideració d’una manera global per tal d’acreditar-se adientment. El contractista ha de conèixer, encara que hi hagi casos concrets que no l’afectin, li convé veure el conjunt de les regulacions, no solament cada una aïlladament.

Hem de fer esment aquí també de tota la part que es refereix en aquesta legislació als temes de gestió de la qualitat en general, de la qualitat mediambiental en particular i de la part corresponent a la seguretat i salut. El disposat en aquesta llei, malgrat que a tall de recomanació o de facultar als ens contractants que puguin tenir les seves pròpies decisions en aquests temes, està produint ja la exigència de fer que els contractistes disposin de sistemes de gestió de la qualitat, de gestió medi ambiental, de gestió de prevenció de riscos laborals i de seguretat i salut que si be semblen complicar la tasca de gestió interna en els empreses, si es prenen seriosament, o si es fa de manera adient en realitat “obliga” a les empreses a millorar no solament la qualitat de les obres i/o serveis que executa o dóna, si no a millorar els seus propis rendiments empresarials des de tot punt de vista. De tota manera la combinació coordinada de tots aquests conceptes:Classificació, Sistemes de gestió de la qualitat, Sistemes de gestió medi ambiental, Prevenció de seguretat i salut o seguretat en general, constitueix la millor estratègia empresarial.

Desprès de molt i molts anys de dedicació a l’acreditació d’empreses en general, la nostra experiència ens diu que cal estar molt i molt al dia de tots els condicionants reguladors del sector públic (també del privat, tot els condicionants públics poden servir també per a el sector privat). Cal establir sistemes de manteniment i actualització de les acreditacions empresarials si volem que el nostre mercat d’acció sigui no solament el més ampli possible si no també per situar-nos-hi en les millors condicions per accedir-hi primer i alhora per treure’n el millor rendiment.

Per acabar potser el millor que podem dir és que, la llei LCSP sembla ser una bona regulació d’un sector molt important, al menys una regulació que calia modernitzar i que en general millora, per aclariment, les condicions d’actuació en aquest sector i ajuda a definir les seves característiques encara que només sigui perquè les continua donant a conèixer “a priori”. La visió del contractista ha de ser forçosament la de contemplar aquesta regulació com una eina útil que li defineix la seva actuació, com una eina al seu favor en tots els aspectes. Un document que facilita la seva acció, encara que en principi li sembli feixuga, puix en general estableix:

.- Transparència en el sentit que millora l’establiment de les condicions, amb força claredat, “a priori”
.- Programació, en el sentit que pot establir com actuar en cada cas i en cada procés. I aquesta actuació es previsible i per tant programable.
.- Seguretat en els distints processos i fases de la realització de l’obra i o servei contractat.
.- Planificació en el temps, abans de ser contractista, durant el període de preparació de les licitacions i aplicació de la planificació feta durant els distints períodes de realització de les obres i/o de la prestació dels serveis contractats.

Segurament cal dir que, com sempre, tot es millorable, aquesta llei també i que haurem d’esperar el reglament que la desenvolupi per esvair els dubtes. Veure aquesta regulació com una eina més en la complicada tasca dels contractistes farà que en general les empreses siguin molt més eficients.

J, Manel Oronich
DIVISIÓ S.I.G.O., S.L.