Per raons que no venen al cas, havia de fer temps a la terrassa d’un bar. Tocava deixar passar una hora amb un cafè al davant. El cafè va venir acompanyat d’una mini galeta plastificada amb aquell típic gust a farmàcia. Un colom apareix al costat de la meva taula i jo, a la vorera, el miro. Com quasi tots els coloms de ciutat els seus colors eren verd brillant, gris i negre. Sota aquest Arc de Sant Martí de pol.lució vaig interpretar una mirada famèlica.
Llegir més
739 lectures
Un comentari
Enviar