Watchmen i els dolents

(Cartes des de l'Argentina)

Aquestes dues setmanes de visita a Barcelona m’han aportat coses entranyables per l’ànima. Retrobar als amics sempre implica aquella barreja d’alegria del retorn i enyorança en desaparèixer de nou.

Com sempre, la vida (si no fos així quin sentit tindria viure-la) té sorpreses que esperen a la cantonada. Un dels retrobats col•legues es va marcar 10 punts en regalar-me un còmic (amb la pel•lícula a les portes) de més de 400 pàgines i va passar de ser amic dels importants a “germà” per tota la vida. El totxo en qüestió i de tapa dura es diu “Watchmen” amb guió d’Alan Moore i dibuixos d’en Dave Gibbons.

El llibre tracta de gent normal sense superpoders que un dia decideix disfressar-se i sortir al carrer a repartir justícia a base “d’hòsties”. Vull insistir en què son persones normals, no volen pels núvols, ni tenen una súper visió que traspassi parets i, ni tan sols corren ràpid. Homes i dones que tenen a l’armari capes, botes o cascos de colors estridents i acostumen, això si, a portar la roba interior per sobre dels pantalons. L'originalitat del tema és que són conscients en tot moment de ser més patètics que útils. “Si no ho faig jo, qui ho farà” es la seva filosofia de vida. “El hombre polilla”, “El comediante” o “Capitan metrópolis” són uns dels ridículs noms utilitzats per aquest grup de sonats.

Parlem ara dels dolents. L’originalitat de la proposta contrasta amb la mediocritat a l’hora de triar els personatges de la part fosca; violadors, lladres, mafiosos… els dolents de tota la vida. Potser, ja que es tracta de gent normal que fa justícia, no és més lògic que surtin al carrer a combatre als criminals que veritablement es mereixen ser apallissats al carreró fosc en mig de la nit per qualsevol de nosaltres? El llistat de noms és una proposta personal que pot ser ampliada al gust del consumidor: “El banquer negre” “Hipotecaman” “Lady Crisis” “Supereuribor” o, fins i tot, “Dr Default”.

Segurament la proposta es ridícula, però, oi que donen ganes d’anar a la sucursal de la cantonada a fer justícia i quedar com un heroi, encara que el preu sigui ser un frik amb pijama de lycra? No cal dir que, pels amants dels còmics l’obra d’en Moore es una perla. Pels que no ho són, aquest pot ser un bon començament.

Carlus Rodríguez