Si no ens mata el Dengue ho farà el farmacèutic!

Aquests dies a Buenos Aires estem patint una epidèmia de Dengue. És una malaltia infecciosa i contagiosa d’origen víric. Es transmet per la picada del mosquit “Aedes aegypti” i també pel famós mosquit tigre. A més de patir febre durant dies, la innocent picada de l’insecte en qüestió pot passar a ser el que anomenen “dengue hemorràgic” i ocasionar la mort. Les víctimes més febles davant d'aquesta malaltia son els infants.

Fins fa poc, per aquestes latituds, aquesta era una malaltia de pobres i ningú parlava del tema, senzillament no era notícia. Fa uns dies, la portada d’un dels diaris més llegits, titulava la notícia així: “Primera víctima del dengue, autóctona de la Ciudad de Buenos Aires”. Fa dies que l’aparició del mosquit revolucionari és noticia per haver gosat atacar la classe mitjana i alta.

Ara tothom parla i intenta salvar-se de la picadura mortal. Pensant-ho fredament aquest també és un terrorisme, un terrorisme que ve directament de la natura. El mosquit viu amb tu, pot aparèixer en qualsevol moment i un no pot estar les 24 hores alerta amb el mata-mosquits a la mà. Però els que tenim nens petits a casa volem protegir-los d’alguna manera. La primera opció que se'ns presenta és anar a la farmàcia a comprar repel.lent pels mosquits.

Això és el que vaig fer ahir, just quan es pon el sol, diuen que és l’hora que el mosquit surt a xuclar sang. Agafo unes monedes del cendrer de l'entrada i vaig a la farmàcia de la cantonada. Un parell d’ampolles “Off crema, no graso, repelente de insectos con aloe vera, 60 gr.” per sort són les últimes que queden i vaig a la caixa a pagar. Després de 45 minuts de cua tipus Rússia abans de la Perestroika, demano el preu i m’adono que no he portat suficient. Li pregunto al farmacèutic quan val cada ampolleta i diu que han pujat de preu. “Que han pujat de preu!!” és un acudit del senyor de la bata blanca. Han augmentat un 60% el seu valor només en una setmana. Li dic que no tinc ni per una que si li puc pagar després i el "perla" diu que no i tot seguit aixeca la veu per dir "¿quién sigue?". La senyora del costat li demana repel.lent per mosquits i el molt desgraciat li diu “esta de suerte, solo me quedan estas dos”.

Ara, penso, m’agradaria poder comprar un repel.lent per la estupidesa humana per repel.lir als fills de puta que fan que la meva vida sigui molt més complicada del que ja és.

Torno a casa emprenyat a buscar més diners i em trobo a la nena al balcó plena de picades de mosquit. Per l'evolució que ha tingut el tema i com ha passat la nit, sembla que no ha estat un “Aedes aegypti” el de les picades, tot i així, aquest matí he agafat la visa i he comprat uns quants repel.lents al supermercat dels xinesos, sorprenentment ells no han apujat preus.

En passar per la farmàcia he vist que algú ha trencat aquesta nit els vidres de l’aparador. Podria ser que un mosquit tigre gegant hagi fet justícia divina xuclant fins l'última gota de sang del farmacèutic?