Aquests dies a Buenos Aires estem patint una epidèmia de Dengue. És una malaltia infecciosa i contagiosa d’origen víric. Es transmet per la picada del mosquit “Aedes aegypti” i també pel famós mosquit tigre. A més de patir febre durant dies, la innocent picada de l’insecte en qüestió pot passar a ser el que anomenen “dengue hemorràgic” i ocasionar la mort. Les víctimes més febles davant d'aquesta malaltia son els infants.
Llegir més
Per raons que no venen al cas, havia de fer temps a la terrassa d’un bar. Tocava deixar passar una hora amb un cafè al davant. El cafè va venir acompanyat d’una mini galeta plastificada amb aquell típic gust a farmàcia. Un colom apareix al costat de la meva taula i jo, a la vorera, el miro. Com quasi tots els coloms de ciutat els seus colors eren verd brillant, gris i negre. Sota aquest Arc de Sant Martí de pol.lució vaig interpretar una mirada famèlica.
Llegir més
Aclarim i deixem-nos de tonteries. Al text que segueix no sortiran mots del tipus “afro-americà” o “de color” simplement direm “negre” sense cap intenció d’ofendre ningú.
“Ladies & gentlemaaaaaaan” tenim nou president i és negre! Tirem coets! Ja es parla d’ell com el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica.
- Peró, escolta, es que es el president del país que té més conflictes repartits pel món?
- És igual, és negre i ens cau de puta mare, representa les minories i fa cara de bona gent i ho farà de conya.
Llegir més
Per fi ja ha passat el fastigós Nadal!! Aquesta frase es repetirà força aquests dies. Ara sembla que la tendència és maleir el Nadal i tots els seus accessoris culturals. Si vols quedar com un radical interessant i amb un món interior molt ric, només cal dir en públic frases del tipus: “Quina merda el Nadal”, “A mi aquestes festes em deprimeixen”, “Jo passo de sopar amb la família”, o de les millor que he escoltat “la meva dona em va deixar un dia de Nadal”.
Llegir més
(Cartes des de l'Argentina)
Aquestes dues setmanes de visita a Barcelona m’han aportat coses entranyables per l’ànima. Retrobar als amics sempre implica aquella barreja d’alegria del retorn i enyorança en desaparèixer de nou.
Com sempre, la vida (si no fos així quin sentit tindria viure-la) té sorpreses que esperen a la cantonada. Un dels retrobats col•legues es va marcar 10 punts en regalar-me un còmic (amb la pel•lícula a les portes) de més de 400 pàgines i va passar de ser amic dels importants a “germà” per tota la vida.
Llegir més
608 lectures
Un comentari
Enviar